admiracio tan poca gent com ſon de hauer mantenguda tant la batalla: que noſaltres ab tanta multitut de cauallers no baſtam a offendrels, e han nos cremat tot lo noſtre camp. E aquella gent quens ſtan mirant no han ferit encara, ſino que eſtan ſperant que ſiam canſats, e ferir nos han a les ſpatles, e tots ſerem tallats a peçes: perço a mi par nos deuriem retraure, no lla hon es lo noſtre camp, mas apartem nos al traues en aquell altre mont, car de tot cert yo tinch gran dubte no de aqueſts que aci combaten, mas de aquella mala gent blanca: e mirau com ſon grans homens a cauall que ja mes los viu tals. E aço cauſaua les carabaces que les dones tenien al cap quels paria que foſſen molt alts de perſona. No tarda lo Rey Dafrica ab ſforçada veu de ſemblants paraules fer principi.
SI de fe mon dir no fretura hauras a creure, Rey de Tuniç, com cent paſſions de noua manera tenen la mia anima e lo cors turmentat, e no ignore lo perill de la mort: mas per lo teu clar entendre deman a tots merce que les mies rahons ſien acullides axi com a perſona qui ha perdut ſon germa en batalla, e deſige infinidament venjança, confiant en les mies propies mans
