nexer quals hauien lo pijor o lo millor, ſoſtenint ſe axi la batalla. Lo Rey de Tuniç portaua a Mafomet ſobre lo bacinet tot dor, e conech a Tirant en la ſobreueſta que portaua ab ſteles per diuiſa, e dix als altres Reys: Voleu que ſiam del camp vencedors? cuytem deuers aquell qui tantes de armes fa, e donem li mort, e ſeran tots aqueſts creſtians noſtres catius. E de continent feren la via ſua ab arneſos molt luents e richs guarniments. Tots los Reys juſtats vengueren ſobre Tirant, e com ell los ſe veu prop, feri com a leo enrabiat en mig de tots: e encara no hauia rompuda la lança, e encontra lo Rey de la Tana per mig dels pits ab tal força que larnes no li valgue res, e lançal mort per terra. Apres encontra al Rey de Tuniç, e paſſa li lo braç, e derrocal del cauall. O Rey Dafriqua, prou me coſta la tua follia, car yo veig que huy ſera lo dia que perdrem la batalla e la vida enſemps, e aquells qui ſtan ſegurs a tots nos daran la mort. Alli ates lo Rey Scariano ab lo Marques e Almedixer qui animoſament ſe combatien, e tant feren per lur virtut que per força ſen portaren dins la ciutat al Rey de Tuniç axi nafrat com ſtaua. E Tirant dexa la lança a mal grat ſeu, car los enemichs lay leuaren volgues o no, e lauors mes mans a la petita acha quen larço de la ſella portaua, e dona a vn moro en mig del cap de tall que fins als pits lo fene. No crech james pus bell colp hagueſſen fet los magnanims cauallers paſſats, ço
