es Hercules, ni Anxilles, Troyol, Hector, ni lo bon Paris, Samſo, ni Judes Machabeu, Galuany, Lançalot, ni Triſtany, ni lardit Teſeu. Com los moros aço veren, tal colp donar, tots ſtigueren admirats, e vehent ſe ab les lances rompudes, tots ſe voltaren, e ſonaren vn corn, e tots los moros ſe dexaren de batallar: e retraent ſe pujaren ſen en vn mont, e los creſtians los dexaren de bon grat anar perque tenien deſig de repos: pero encara ab tot lo canſament los ſeguiren fins que foren pujats en lo mont, e aço feren per moſtrar mes clara la viƈtoria: e certament Tirant deſijos de honor la hon veya lo major perill allas metia que no la lexaua perdre. Com los moros foren en lo mont, los creſtians ſen tornaren dins la ciutat, e tot lo poble axi homens com dones deyen a Tirant: Vixqua lo benauenturat caualler Tirant! e beneyt fon lo dia que ell naxque e beneyta fon la hora que tu entriſt en aqueſta terra, e beneyt fon aquell dia que tuns doniſt lo ſanƈt babtiſme, e a Deu fos plaſent que tu foſſes ſenyor de tot lo poble moriſch! e ab grandiſſima feſta e alegria lo pujaren al caſtell. E trobaren lo Rey de Tuniç, quel hauien curat de les nafres que tenia, e vehent entrar a la Reyna e a totes les dones a cauall ab les adzembles e jumentes, e ab les carabaces al cap, e cubertes de lançols, vench en punt lo Rey de Tuniç de voler ſe deſeſperar com ſabe lengan que Tirant fet los hauia, e ab les mans ſe deſfeu totes les benes de les nafres, e james con-
