ſenti lo tornaſſen a curar, ans axi ſe lexa morir: mas ans que moris feu ſemblant lamentacio.
LA noblea e virtut es ja coneguda de aquell famos caualler Tirant lo Blanch, e de aqueſta hora auant tots los Reys e cauallers de la Barberia ſe deuen humiliar a ell, car yol veig en ſobirana ſperança de pujar en imperi ſdeuenidor: com a la ſua gran induſtria e alta caualleria la fortuna li ve tan proſpera, que no ſeria negu qui dell pogues traure lo cabal. Empero aqueſta viƈtoria que ara de noſaltres ha aconſeguida no la deu atribuir a les lur forces, com en la batalla mes poderoſos erem noſaltres que no ells: ni james nos forem dexats de combatre ſino per lo frau e decepcio quens ha fet de les dones, car en la primera batalla encara quens fallis Rey nons falli la virtut, e forem vencedors: mas en eſta ſegona per que es ſtada molt doloroſa, e per poch ſaber nos ſom perduts, e per cauſa de aço me vull dexar de viure, e offerir lo meu cors a deſonrada ſepultura, puix tan poch he ſabut de la guerra, car veig que per pietat no ſon ſtats dexats los fills a les mares, ne los marits a les mullers. E per no veure tanta crueldat ab bones obres vull acabar
