la gloria de la mia vida ans que venir en mes ſtrema deſauentura: e per ſperiencia veig que los noſtres fets no poden hauer longa durada, perço com la gent de Tirant es molt ben ordenada, e com entren en batalla ſe pot ben dir que ſon meſtres de caualleria. E Tirant no dona carrech a negu que ſia capita en la batalla, ſino a homens qui paſſen .l. o .lx. anys, e no es negu de tota la ſua gent que ſol li paſſas per lenteniment de fugir, ans tots tenen per certa la viƈtoria puix tenen a Tirant per capita: e no es negu qui poſe la ſperança en los peus ſino en los braços hi en les mans. E tot lo contrari de aço fa la noſtra gent, e per cauſa de aço ſom tots vençuts e vituperats, car aqueſt ſab vençre les forts batalles dures e aſpres ab abtea e induſtria, e ſab conſellar a ſi mateix e inſtruhir als altres, e ha ſabut cremar lo noſtre camp: e ab dones ha vençuda tan gran multitut de moriſma, e portats a total deſtruƈtio, car la viſta delles feu perdre tot lo noſtre ſforç, que no goſarem tornar en lo noſtre camp hon les tendes eren cremades, ans ab gran dejeccio noſtra ſe mudaren en altre loch: e dich te, Capita glorios, que james fuy vençut en batalla ne corromput per auaricia. Tirant hague compaſſio del Rey com lo veu ſtar deſeſperat, e pregal ques dexas curar, car les nafres no eren perilloſes. Dix lo Rey: Lexau me ſtar axi eſta nit, e ſi puch vençre la ira la fortuna me retra vencedor o vençut, e ſi yo la venç yom dexare curar, e ſi
