ſo vençut deuallare als inferns hon crech que es lo noſtre Mafomet qui nons ha pogut ajudar contra los creſtians. Lo Rey feya replegar tota la ſanch qui de les nafres li eixia, e com fon mija nit begues tota aquella ſanch, e apres dix: Lo meu cors no mereix altra ſepultura ſino dor o de ſanch, e ab aqueſta ſanch finire los meus triſts e amarchs dies. E poſa la boca en terra, e axi rete leſperit, e la ſua anima ſemporta aquell a qui pertanyia. De continent que lo Rey de Tuniç fon mort, Almedixer ſupplica a Tirant que li fes gracia del cors del Rey, e ell loy otorga. E Almedixer trames a dir al camp dels moros com lo Rey de Tuniç era mort, que vingueſſen per hauer lo. Com los moros ſaberen tal noua feren lo mes adolorit dol que james fos fet per negun princep del mon, e ordenaren cinquanta cauallers dels millors de tot lo camp, e trameteren los a la vila per cobrar lo cors del Rey, e com foren dauant lo Capita ſuplicaren lo benignament los fes gracia de fer moſtrar lo cors del Rey. E Tirant mana a Almedixer que fes pendre lo cors, e quel fes poſar en vna ſala ſobre vn lit en terra ab molts matalafs, e que fos cubert de vn bell drap dor, e cent cauallers ſtigueſſen prop dell ab ſpaſes nues en les mans. Com tot fon fet, Tirant feu entrar los moros dins la ſala, e com foren prop del cors deſcobriren lo: e los moros hauent natural conexença de lur Rey e ſenyor, lo major de tots ells ab ſforçada veu feu principi a ſemblants paraules.
