has ennoblit lo teu noble linatge, com res en aqueſt mon nos pot dir que ſia bo ſino virtut, ne mal ſino vici. Aqueſt ſingular Rey la fortuna aduerſa lo ha conduhit de eſſer ſtat pres, e tant era lo ſeu gran animo, que no ha pogut comportar que negu ſe pogues gloriejar quel tingues pres, e per ço ſes dexat de viure per no veure tanta confuſio: car la majeſtat ſua, e les ſues grandiſſimes virtuts e coſtumes eren tals que era digne de conquiſtar tot lo mon, e vençre les aſpres e cruels batalles, e ſenyorejar tota la creſtiandat, e poſar Papa en Roma, e Solda en Babilonia, e ſubjugar ſots lo ſeu peu Aſia, Africa e Europa, e ſi no fos ſtada tan breu la ſua vida fora ſtat poſat en grandiſſima dignitat. O tu, mort triſta, cruel e deſconexent, ab quanta malicia has volgut aterrar les forces de aqueſt valeros Rey! e per la mort de aqueſt ſera deſtroyt tot lo poble moriſch: per queus prech, los meus companyons e germans, que plorem e lamentem la mort del noſtre ſenyor natural, e apres les noſtres miſeries qui preſtament nos aconſeguiran. E lançant ſe de genolls en la dura terra beſaren los peus al Rey, e començaren a lançar viues lagremes dels ulls plorant e lamentant la lur gran deſauentura. Com hagueren per bon ſpay plorat, lo caualler anſia moro ſe fon leuat, e comença de fer principi a ſemblant lamentacio.
