tots la hon la tua anima ira, ab tots los teus aderents. Apres ſe gira deuers Tirant, e dix li les ſeguents paraules: Capita ſenyor, los noſtres abits ſon de dolor qui acompanyen en les noſtres infinides miſeries, qui ſon turmentats per la gran pudor dels coſſos morts qui no ſe ſon poguts ſoterrar e van per lo camp arredolant fins a les portes de les noſtres tendes. La noſtra ſanch ſcampada crida aqueſt bon Rey de Tuniç: no hoym ſino tal es mort, lo Rey tal ha finit ſos dies, laltre es afollat de ſos membres: a la fi nons podem girar en neguna part que no hojam plant e dolor. En la planeta de Saturnus tu, Tirant, fuyſt nat maluat creſtia ab poca temor de Deu ni del mon, que has voluntariament ſcampada la ſanch real de tants Reys qui en aqueſta terra per tu o per cauſa tua ſon morts. Maleyt fon lo dia que tu en aqueſta terra arribiſt, e maleyta fon la galera que acit porta com en mig del golf de Satalies not nega a tu e a tots los teus. Com Tirant hohi dir tan folles paraules al moro, pres ſe a riure, e dix: Caualler, gracies te fas del teu mal parlar: e no vull ſatiſfer a les tues folles paraules que en preſencia mia has dites, e dins lo meu caſtell, car merexedor eres ab tos companyons queus hagues fets ſaltar de la muralla del caſtell auall. E ſino perque veig que la ira ta leuat lo ſeny e la raho, guardare la mia honor e fama puix vos he aſſegurats: mas per conſeruacio de ta vida no volria que negu dels meus te fes mal ne dan, e
