cil e laugera, e lo que a noſaltres ſe demoſtra quaſi impoſſible de ſaber es clar e manifeſt: car donant la batalla ſubjugarem la ciutat hon hi ſtan los noſtres cruels enemichs, e ab les noſtres ſangonoſes, forts e cruels mans darem primerament mort a aquell maluat Rey e gran rebetle a Mafomet lo Rey Scariano, lo qual oblidant ſe la noſtra seƈta bona, ſanƈta e juſta, ha preſa la reprouada ley creſtiana: e al ſeu gran Capita qui darmes tant ſab ſia dada ſentencia, la qual a tots vos placia loar la com ſia molt juſta ſegons lo ſeu mereixer, ço es que ab vergues de ferre ſia tant e tant longament batut fins que ab la boqua beſe la terra generoſa de la noſtra prouincia. Apres ſe gira deuers la ciutat, e dix ſemblants paraules: O ciutat Tirantina, del teu be reſtaras deſerta, car ara hauran fi tots los teus plaers, e tu ſtas inflada per ſuperbia: conſidera be los teus greus dans que en aqueſta jornada aparellats te ſtan. Lauors tots ab ſforçat animo de caualleria anaren deuers la ciutat, e ab gran força e ardiment donaren la batalla fort, cruel e aſpra, e tan vigoroſa que paria que ixqueſſen dels inferns. E Tirant dubtant lo que ſeguir ſen poguera ſtaua toſtemps molt en punt, e vehent venir la gran moriſma ordena ſes batalles, e la ciutat que reſtas ben fornida. La Reyna ab totes les altres dones pujaren a cauall, e poſaren ſe en orde axi com acoſtumat hauien. La batalla comença prenent lo Rey Scariano la dauant guarda, e feri com a virtuos ca-
