Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/57

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
53
lo Blanch.

ualler, no hauent pietat de negu qui dauant li vingues, e tantes armes feu dexant tots los ſeus atras, e poſant ſe en la major preſſa dels enemichs, en tant que ell ſe troba a ſoles, e mataren li lo cauall, e caygue en terra, e pres ſe a dir eſta deuota oracio: O humil Verge mare de Deu Jeſus lo qual portiſt en lo tabernacle de caſtedat, e ſens dolor ne macula lo paris! a tu me recoman qui eſt aduocada dels peccadors, que vulles pregar lo teu glorios Fill quem tinga en la ſua guarda e proteƈtio, car yol ame e deſige ſeruir com a catholich creſtia. O Deu clement e piados, hages merce de noſaltres, qui ab voluntat pura hauem rebut lo ſanƈt babtiſme, per quet pugam ſeruir en aumentar la ſanƈta fe catholica: car tu, Senyor miſericordios, veus be en quin perill ſta aqueſta pobra de creſtiandat. En aço lo ſenyor Dagramunt e Almedixer ab molts altres combatien prop de alli hon lo Rey era, e veren acoſtar vna ſquadra de gent ab vna bandera blaua hon hi hauia pintat vn exam de abelles totes dor: e tots feyen gran ſforç de matar lo Rey Scariano. Com aquells veren tanta gent darmes acoſtar hagueren dubte no fos lo Capita, ſenyalaren en aquella part, e ſocorregueren lo molt marauelloſament, e ſi per ells no fos ſtat ſocorregut, mort era lo Rey. E lo caualler Almedixer feu aƈtes ſingulars aquell dia, que ab la lança a vn moro paſſa la cuyraça, e mort lo mes per terra, e apres feri lo ſegon, lo terç, lo quart, lo cinque, e feu dells lo