que hauia fet del primer. E Tirant qui combatia a laltra part del camp vench li vn ſeruidor del Rey, e ab grans crits li dix: O Capita ſenyor, per que no vas ajudar al teu ſingular amich, al Rey Scariano? que de tot en tot los moros li volen tolre la vida. E Tirant ſens pus hoyr pres de la ſua gent, e tira enuers aquella part, e troba lo Rey a peu que nol lexauen pujar a cauall: e Tirant ab los ſeus feri en la major preſſa de la gent, e feren caure molta gent per terra, e triſta era la mare qui ſon fill alli tenia. Aplega altra bandera vermella, daguiles era pintada, ab ſexanta milia homens darmes. Lauors lo Capita feu exir tota la gent darmes que ell hauia ordenat, qui ſtauen al portal de la ciutat ab manament que no iſqueſſen fins a tant que ell ho manas. Admirable batalla fon aqueſta, e molt doloroſa. Lo Rey de Tremicen vench al encontre de vn caualler molt valentiſſim, e virtuos en tots ſos fets, e combates ab aqueſt per bon ſpay. E lo Rey de Percia quils veu axi valentment combatre, cuyta per ajudar al Rey de Tremicen. Lo combat fon tan infortunat que lo caualler li mes la punta de la ſpaſa per lull ſquerre (aqueſt caualler qui feu aqueſt colp ſe nomenaua Melchiſedech) e ab la gran dolor que lo Rey tenia e turbacio caygue en terra, e pres ſe a dir: O Rey de Tremicen, tu qui penſaues ſenyorejar per ſuperbia tot lo mon, no ſes ſeguit ſegons la tua voluntat, mas ſegons la voluntat de Deu, e be ma coſtat la mia ignocencia. O triſt
