de mi, e fon james princep tan deſauenturat com yo, quis ves tantes dolors venir enſemps, que he viſt perdre pare, e fill, e germa, e dels meus cauallers vna gran quantitat qui no es de nomenar, e ſo vengut en tan gran abatiment que ſo fora de tota ſperança que no trobe negu que ajudar me vulla! Aqueſta batalla fon tan cruel e ſangonoſa, que dura del mati fins a la nit ſcura, e la foſca los feu departir. Lendema per lo mati regonegueren lo camp, e trobaren trenta cinch milia e setanta dos homens jaure en lo camp, los demes morts, perço com hi hague molts creſtians qui no pogueren morir fins que foren confeſſats es recomenaren a noſtre ſenyor Jeſucriſt, e los moros ſe recomenaren a Mafomet. Admirable fon aquell dia la paciencia de Tirant, que en la major fuyta que los moros feyen mana als ſeus de pietat que nols ſeguiſſen, ſino quels lexaſſen tornar a les lurs deſijades tendes. Vehent los moros que caſcun dia los lurs mals aumentauen, e perdien molta gent, los Reys tingueren conſell e delliberaren demanaſſen treues de trenta dies: e trameſa lur embaxada a Tirant no li paregue queu degueſſen atorgar. Empero lo Rey Scariano ab lo ſenyor Dagramunt, Almedixer e Melchiſedech, tots quatre fermaren les treues perço com hi hauia molta gent nafrada. Fermades les treues, anauen les dones per lo camp replegant los coſſos morts dels creſtians per quels pogueſſen ſoterrar en magnifiques ſepultures. Lo Rey de Tremicen qui aço veu de les tendes hon
