nor part de ma pena not ſabria dir, e en tals contraſts ſobres gran dolor conſtreny la mia anima que no tinch ſforç en poder to manifeſtar: e pots veure quins treballs ma enamorada penſa combaten, ſens que altre premi de tanta amor no ſpere ſino o preſta mort o preſta vida. E axi mos mals no hauran longa durada ſino atenyent terme de infinida gloria de tu de qui ſpere acabat be: e fent tu lo contrari pendran fi en mi dexant me de viure ab ſola anſia, car la demanda que yot fas es molt juſta, ſanta e bona. E ſi ten ſtas per temor o vergonya del Rey nou deuries fer, car lo vençedor excelleix toſtemps al vençut, com certa coſa ſia e ſouint ſe ſdeue que major força tenen les leys de amor que negunes altres, qui rompen no ſolament les de la amiſtat, mas les diuines. E no ſaps tu be que amor es la pus fort coſa del mon, que als ſauis fa tornar folls e als vells fa tornar jouens, als richs fa tornar pobres, als auars fa tornar liberals, als triſts fa tornar alegres e rients, e als alegres fa tornar triſts e plens de penſaments? e moltes voltes ſeſdeue lo pare amar la filla, e lo germa a la germana. Donchs bem pots tu amar a mi ſens perjudicar a negu, com ſia per ta merce feta libera e ſenyora del regne de Tremicen: com ſia regla verdadera e coſa infallible que amor no entra ſino en teſta de perſona de bon ſentiment, e en aquella es ferma e no variable: e la perſona groſſera no te ſino amor daſe, que no ama ſino tant com veu, e a tantes com veu. Per
Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/6
Aparença