eſtaua, dix: E que fan alli aquelles fembres entre la gran multitut dels homens? car no deu eſſer obſeruada la coſtuma antiga, ſino que ab violencia deuen eſſer traƈtades ſens pietat. Delliberaren los moros vna nit de partir ans de les treues, e paſſaren enuers les grans muntanyes de Feç per tal que allis pogueſſen mantenir contra los creſtians, e replegaren tot lo lur camp, e a hora incogitada quaſi a la mija nit ells tiraren ſon cami. Lo dia ſeguent bon mati les guardes cuytadament vengueren a tocar a les portes de la ciutat notificant al Capita com los moros ab gran cuyta partien. Com Tirant ho ſabe feu preſtament tota la gent armar. Com lo dia fon clar e les tenebres de la nit foren paſſades, los creſtians caualcaren e ſeguiren los moros. Los corredors qui primer anauen atengueren gran part del carruatge, hon foren morts alguns moros. Los fugitius Reys trameteren miſſatgers al Capita volgues fer ſmena dels moros que hauien morts, e de la roba que ſen hauien portada, com ells tingueſſen bona pau e treua fins terme de trenta dies, e ſi fer nou volien reclamarien a Mafomet: apres trametrien per totes les corts dels grans ſenyors hon eren Emperadors, Reys, comtes e marqueſos, e aqui publicarien la gran maldat e fe rompuda del Rey Scariano e de Tirant lo Blanch Capita major dels creſtians. Com Tirant hague hoyda lambaxada penſa en la promeſa fe que fet hauien: per no poſar la honor ſua en diſputa era molt
