content de ſeruar les dites treues, per be que ſi pogueſſen fer rahons de vna part e daltra: perço com ells cauteloſament e hora incogitada ſe eren partits del camp les treues no deuien hauer loch. Tirant volgue fer ſmena de tot lo quils era ſtat leuat, e mes feu ſmena dels homens morts, car de caſcun de quants aquella jornada morts hauien foren poſats en libertat deu moros catius. Lauors los moros foren molt contents de Tirant, dient que era lo millor creſtia e mes juſtificat e verdader que en tot lo mon ſe trobas, com ell fes obres de pietat, car les coſes de mal principi tart o nunca poden finir be. De continent los moros ſe partiren, e traueſſaren totes les aſpres muntanyes. Com Tirant veu que hauien paſſats los ports, ell ſe mes a conquiſtar tots aquells regnes e terres qui deça los ports eren. Apres paſſats grans dies parla lo ſenyor Dagramunt al Capita, e dix li: Senyor, a mi par que ſeria expedient per donar fi preſtament en aqueſta conqueſta, que yo paſſas della los ports per conquiſtar moltes viles, caſtells e ciutats quey ha: apres que la ſenyoria voſtra haja ſubjugats aqueſts regnes, paſſarieu en aquella terra e ab poch treball porieu ſenyorejar tota la Barberia. A Tirant li fon plaſent lo quel ſenyor Dagramunt li hauia dit, e comunicau ab lo Rey Scariano, e foren dacort que preſtament partir degues: e parti ab .x. milia caualls molt be en orde e .xviij. milia homens a peu. E com hague paſſats los ports ſabe com los Reys ſe eren
