departits, e caſcu ſen era tornat en ſa terra. Lo ſenyor Dagramunt com veu que tan poca gent darmes hauia en aquella terra, mes ſe a conquiſtar aquella, e ſubjuga moltes ciutats, viles e caſtells, los vns per força, los altres per grat. Poderos e de gran animo era aqueſt caualler, e los creſtians qui ab ell eren hauien pres molt gran animo e ferocitat perço que fos mes glorioſa la fama dells quan vendria a noticia de Tirant, e en aument de gloria de lur fideliſſim Capita. E anant axi conquiſtant prengueren prop de vna ciutat quis nomenaua Montagata, la qual era de la filla del Rey de Belamerin, e aqueſt Rey era mort en lo principi de la guerra, e leſpoſat della. E com los de la ciutat ſaberen tenir los creſtians tan prop, tingueren lur conſell, e lo que delliberaren fon que trameteren les claus al ſenyor Dagramunt de la ciutat, e aquell ab molt gran benignitat les pres, e atorgals tot quant ſaberen demanar: e com foren prop de la ciutat los qui la regien penediren ſe, e delliberaren ans morir que donar ſe. Vehent ſe axi burlat lo ſenyor Dagramunt poſa lo ſiti a caſcuna part de la ciutat. Un dia dellibera de donar lo combat, e fon tan brau e tan aſpre que mes no poguera eſſer, e acoſtant ſe lo ſenyor Dagramunt enuers la muralla tiraren li ab vna balleſta de paſſa e feriren lo en la boqua, que li ixque lo paſſador a laltra part. Com la gent ſua lo veren tan lejament nafrat e jaure en terra, tots ſe penſaren que mort lo hagueſſen. Po-
