Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
62
Tirant

Sanƈta Maria val! dix lo preſoner, ans es be viu: e trobar leu Capita major, e fa tot ſon poder de conquiſtar aqueſta terra. E mes li dix del ſenyor Dagramunt com era nafrat. Apres ella li demana: Que es de Plaerdemauida? Aquexa donzella, dix lo preſoner, que vos demanau ſe creu que mori en la mar: e lo noſtre Capita ne ha fet eſtrem dol per ella. Plaerdemauida per les noues que li foren recitades, dona orde que tots los preſoners fugiren. Com ella ſabe que Tirant era viu y era tan prop, molts penſaments tingue de fugir. Empero penſant com Tirant ab la ſua ſingular caualleria hauia tant conquiſtat de la Barberia, e les inſignes e famoſes viƈtories que ſouint recitauen del Capita dels creſtians, alegra ſen molt, lo que de primer ignoraua, ans ſon penſament era que en la mar fos negat: e agenollas en terra, e les mans juntes alça deuers lo cel, e feu laors e gracies a noſtre Senyor Deu de la gran proſperitat que dada hauia a Tirant e a la nouella creſtiandat qui ab tan gran animo feyen la guerra contra los enemichs de Jeſucriſt. E tingue ferma ſperança que preſtament ſeria fora de captiuitat, car totes les dolors que ſoſtengudes hauia fins en aquella jornada no ſtimaua res, tanta era la conſolacio que tenia com veuria a Tirant. E vengut lo dia que ſa ſenyora anar deuia a parlar ab los capitans deſfreças molt be, en manera que negu no la poguera conexer. Com la ſenyora fon dauant lo Capita qui venia acompanyada de .l. donzelles,