Tirant no la volgue ſcoltar, ſino que la remes a ſon coſingerma lo ſenyor Dagramunt: e ſi mala reſpoſta hauia donada als embaxadors, pijor la dona a la ſenyora: e elles ab la ſperança perduda ſen tornaren plorant e fent molt grans lamentacions, e tota aquella nit axi homens com dones james ceſſaren de planyer e ſoſpirar. Per lo mati Plaerdemauida dix a la ſenyora e als honrats homens de la ciutat que ſi li volien dar licencia de exir defora, que ella parlaria ab lo Capita, e li diria tals coſes que ell faria tot lo que ella volria: e tantes bones rahons los dix que ells foren contents que anas, com tingueſſen tota la ſperança perduda, que no tenien de ſpay ſino ſol aquell dia. Plaerdemauida ſe abilla aquell dia com a mora molt honradament, e alcofollas molt be los ulls per que no fos coneguda, e pres .xxx. donzelles molt ben abillades que la acompanyaſſen, e a hora de mig dia ixqueren de la ciutat, e anaren al camp, e veren a Tirant a la porta de la ſua tenda. Com ell les veu que venien trames los a dir que anaſſen al ſenyor Dagramunt, que ell noy podia res fer, com tot ſon poder li hagues ja donat, car ell los daria raho de tot lo que demanauen. Reſpos Plaerdemauida, e dix: Digau al ſenyor Capita que ell nons deu denegar la viſta, ni menys lo parlar, car ſiu feya ſeria dit Capita impiados e injuſt, com ell ſia caualler e noſaltres donzelles, e per lorde de caualleria li es forçat nos ajude, ens done conſell, fauor e ajuda. E de
