ment cridam a Deu miſericordia, e apres a la tua molta virtut: car la major venja que lo caualler pot fer de ſon enemich (ſi es que ab genolls en terra li demane merce) es de perdonar lo per gran que ſia ſtada la offenſa, car mes honor li es que ſi cent voltes lo feya morir. E ſuplich te que les mies paraules no enugen a ta ſenyoria, puix la fortuna vol que yo haja de recitar los teus glorioſos aƈtes qui ſon de glorioſa recordacio: car ab lo teu valeros animo has morts e aterrats tants millnars de turchs en la Grecia, e apres ſofferint naufraig eſt vengut en aqueſt regne, qui es la ſubirana Barberia, dues voltes vençut e dues voltes fogit. E tu, digne de honor, ab lo Rey Scariano haueu ſeguit la vergonyoſa fuyta de tants temeroſos Reys qui ſon ſtats vençuts per la tua proſpera ma, no james canſada de matar moros, per que ſuplich a la tua alta ſenyoria que per amor de aquella ſereniſſima donzella que tu ames e adores que hajes dolor e compaſſio de la ſenyora de aqueſta ciutat, e apres de tot lo poble, que no conſenta la tua molta humanitat que ſia deſpoſſehida de ſos bens e heretat, com la ſenyoria tua ſia tal e ab tanta caritat que lo contrari no ſen poria preſumir. Donchs puix eſt tan magnanim en totes les virtuts, e vols pujar a monarca, no ſies cruel, e mana al ſenyor Dagramunt que ferme la pau, car yo veig que la fortuna te es tan proſpera que tot lo que manaras en lo cel y en la terra de tot ſeras obeyt, com a deuot ſeruidor de
