que, caualler virtuos, com lo teu ſentit excellexca tots los altres ſentiments, de neceſſitat ſe ha de concloure que poſſehexes mes amor que tots los altres cauallers del mon: donchs, puix ta merce en amor es tan abundos, ſuplich te que en la menor part de aquella yo puxa eſſer participant, com altre be ni gloria no deſige en aqueſt mon ſino quet puga honrar e ſeruir com a ſenyor. E calla que no dix mes, e vn poch ſpay tarda Tirant en dar li tal reſpoſta.
Egu no pot obrar algun fort caſtell ſi poſa los fonaments en arena. E aço dich, ſenyora, per quant amor te tant ocupat lo voſtre gentil entendre, que la ſenyoria voſtra no es en recort del que altra volta vos es ſtat per mi referit, com no era en ma libertat poder vos dar lo que no tenia, com jau tingues donat. Car no ignora la ſenyoria voſtra que verdaderament amor no conſent en moltes parts eſſer partida, car nos poria fer ſino ab violencia ofenent a la qui ama: per que, ſenyora, ſuplich a la alteſa voſtra que vullau obrir los ulls del voſtre clar entendre, que la molta paſſio que teniu nous ocupe tant lo voſtre bon ſentit en conexer ne la raho ſis pot nis deu fer, e que vullau pendre alguna bona ſperança de nou conſell.
