culpa. E voſaltres moſtrau molt gran triſtor, no per lo mal que haueu fet, mas per lo dan quius ſta aparellat: car lo dan voſtre es per la ira de les nafres del ſenyor Dagramunt, e per los altres qui morts ſon, e per lo gran defalt que fet haueu. E lo trahut per voſaltres a mi promes no vull, car mes ſtime la gloria que la pecunia: mas eſſent yo Tirant lo Blanch del linatge de Roqua ſalada, no mercader mas caualler eſſer me recorda no deure pendre com de donar ſia acoſtumat. Los preſoners, sils vos plau, pus honeſtament en do que en preu lexare. Denunciau als voſtres cauallers que aquelles coſes que ab clemencia e liberalitat recahen ſon de la natura mia, e no ſien atribuides a la amicicia de voſaltres: e nom gloriege de les aduerſitats voſtres, mas deſige aterrar les forçes dels enemichs. No acoſtume yo de combatre donzelles ſino en cambra ſecreta, e ſi es perfumada e algaliada mes me plau: pero ſi voſaltres pau e bona fe de mi voleu hauer, nos pot per via neguna fer ſi donchs voſaltres a obediencia del ſenyor de Agramunt no veniu, car la obediencia e la fi de la conqueſta de aqueſt regne deu hauer: e ja es deliberat lo dia de dema, e aſſignat per a la batalla. Aparellau vos, e com voſaltres tingau gran congoxa de fer pau, la qual vinga en tota utilitat dels qui ſtan dins la ciutat, dich te que la mia voluntat es que del mal que haueu fet non reporteu premi ni honor, car notori es a tots com haueu romputs paƈtes, conuinences e juraments,
