ceſſiu decorriment, caygue miſerablement en tan improperos abatiment, que enderrocat de la honor ſua fon gitat en menyſpreu, la qual ſi Pompeu hagues tenguda la mijania, no poſant ſe en leſtrem de fortuna, haguera apagada per a ſempre la fama de miſeria. Mira que diu lo profeta Iſsahies, que en la terra de Barberia la fortuna es plaſent e fauorable: ſauieſa es lunyar ſe de ſes faldes a poch a poch de la dita fortuna, e no confiar maſſa della, ne de ſos abelliments. Mira que diu Ariſtotil: Com pots dar fe ni crehença a la fortuna, com en negun temps ceſſa de moure entorn ab mouiment ſoptos la {{s}eua roda inſtable? la qual fortuna no ſolament es ſega, mas encara fa cechs tots aquells qui abraça e reb dins ſon ſi, e no exalça ni dona de ſos falſos dons ſino a aquells qui dalt loch de les honors molt inſignes fa caure en baſſa de dolor. E Salamo diu en vn traƈtat que fa: Que les beuendes verinoſes ſon cubertes ab dolçor de mel, la mort es anap del qual degu nos pot ſcuſar que ab ell no bega. E vos, Capita ſenyor, vos prech, puix ſou bon creſtia, que ab virtuoſa vida vullau comprar virtuoſa mort, car la mort es coſa verdadera, e la vida coſa ſens veritat: donchs no oblideu la mort, car ella nous oblidara. Si bes diu Virgili: Hom deu amar la vida e no tembre la mort: e les honors qui ſon coſes diuinals ſe han procurades axi com a robadors que com volen robar no curen de entrar per la porta, mas per la paret amagadament, e
