per la paret ixen axi com a ladres dauant tot hom: car a qualſeuulla part que taſtes la mar, ſalada la trobaras. Senyor magnanim e virtuos, per lo quet dich pot penſar la ſenyoria tua que ame la tua anima, e no volria que foſſes aſſeyt en cadira de perpetua dolor, axi com feu Heƈtor, Alexandre, Anibal e altres bons capitans. E per venir al que vull dir, e ſatiſfer al que la ſenyoria tua me ha dit, yo be pens que ſempre volras perſeuerar en la tua deſconexença. E ſabs que diu lo Pſalmiſta? Aquell es caualler maluat qui no ret guardo, e mes maluat qui oblida les honors e ſerueys que li ſon ſtats fets, axi com tu has acoſtumat fer. O quina tan grandiſſima deſconexença com es la de ta ſenyoria! e ſi be lo meu cor plora gotes de ſanch, ab lengua torbada parlare dauant la excellencia de aqueſt Rey Scariano lo qual ha moſtrat molt major amor a la Reyna ſa muller que no has fet tu a aquella excelentiſſima Princeſa. Mira, Capita virtuos, yo parle ab ſperit de profecia. Tens recort de aquell benauenturat dia que rebiſt la honor de caualleria en aquella proſpera cort del Rey de Anglaterra? e les batalles tan ſingulars que en aquell temps fiſt, e venciſt ab molt gran honor ſens engan negu los dos Reys, e los dos duchs de gloria molt memorable: e matiſt molt virtuoſament aquell famos caualler lo ſenyor de les Viles ermes ſens frau ni engan negu, ans ab molta honor tua e carrech ſeu fon portat e mes dins la ſepultura. E not deu oblidar
