tangel, apres lo fiſt duch de Macedonia, e li doniſt Stephania neboda del Emperador per muller? O linatge de Roqua ſalada lo mes digne de bondat e virtut qui en lo mon ſia, que es ara de voſaltres? ſtau triſts e deſauenturats detenguts en cruels preſons en poder de infels ab amarga captiuitat! E lo voſtre meſtre e parent quius ſolia eſſer amich Tirant lo Blanch, lo qual es aci preſent, de voſaltres no te cura ne recort. O cauallers del parentat del bon Duch de Bretanya, tots del noble linatge de Roqua ſalada, quius ajudara nius traura de captiuitat? qui ſera aquell qui en franqua libertat vos poſe? car aquell per qui haueu lo dan que teniu, perduts los bens e los heretatges, vos te oblidats. Donchs qui parlara per voſaltres ſino la mort qui es a tots comuna? E yo qui ſo mora, e parle per adeuinalles, lo meu cor plora gotes de ſanch per dolor que tinch de tants bons e tan ſingulars cauallers, car ja non exiran ſino ab los peus primers per lo triſt comport e poca ſperança que tenen. Plorau triſts de voſaltres, e lamentau, que Tirant lo Blanch vos ha oblidats! e no tinch admiracio que a voſaltres deſconega, que a vna ſenyora, no dire qui es, mas puch dir que es la major e millor de tota la creſtiandat, ha deſconeguda per conquiſtar aqueſta terra maluada, e per ella a tots ha oblidats. Molt fon admirat Tirant de hoyr ſemblants paraules, e ab cara afable la prega li volgues dir com ſabia ella tant en ſos fets, fent li principi a ſemblant demanda.
