LA penſa mia ſta alterada de hauer hoyt recitar en aqueſta donzella paraules tals qui han nafrada la mia anima. Car no puch creure que tu, donzella, ſies cors huma, que tant pogueſſes ſaber en mos fets ſi donchs no tenies ſperit familiar, o ſi eſt mal ſperit qui hages preſa forma humana de donzella per ginyar me que yo no deſtruexca aqueſta ciutat, e los habitadors de aquella qui adoren e ſeruexen lo diable: com la mia pura intencio ſia poblar la de creſtians, per que lo nom de noſtre Senyor Deu Jeſucriſt hi ſia benehit, adorat e glorificat. Perque, donzella, molt me tendria per ignorant e de poch ſaber que vna donzella ab ſes fengides paraules, e ab allegacions de philoſofs, poetes e doƈtors ſanƈts me hages a decebre e fer me mudar lo meu ſanƈt e bon prepoſit: o hauras a donar altra raho de tu matexa, que yo haja a creure que les tues paraules me donen teſtimoni tu qui eſt, ni per quina via ſabs lo que has recitat. En altra manera no penſes yo mudas de altre prepoſit: e tu mas refreſcades les nafres de mos parents, les quals continuament me turmenten, per be que tu digues quels he oblidats: mas yo confie en la immenſa bondat de noſtre Senyor Deu quem dara preſt expedi-
