cio en lo que per mi es ſtat principiat, que en breu temps ab lo ſeu auxili yols ajudare de tot mon poder per liberar los de captiuitat. Mas a preſent dexe de recitar la dolor que tinch de mos parents, com no ſia temps ni loch competent per recitar la, ni menys los treballs que paſſe per eſſer preſt delliure, que al parer de alguns me ſia hun gran delit. E poſat cars que no moſtre paſſar pena gens per aço, nom lexa lo recort de aquella ſereniſſima ſenyora, no donant carrech ne culpa a ſa Mageſtat, car la ſua alteſa me feya portar alegres los meus treballs. O donzella! molta es la tua diſcrecio que ſies tant inſtruhida en la noſtra ſanƈta ley creſtiana: not reſta ſino que rebeſſes lo ſanƈt baptiſme. Per vn ſol Deu te prech que ab amor e caritat te placia voler me dir com ſabs tant en mos fets, car la tua ombra te compreſa tota la mia perſona, no ab viſta horrible ſino ab amor afable, e no ſe don ara nouament mes venguda. Plaerdemauida afranqui la cara, ques moſtraua ſtar irada, e ab vn ſonris de ſemblants paraules li feu preſent.
AY Tirant, com eſt coxo de la cama de miſericordia qui es major que la de juſticia! ves
