ſeguint los Reys fugitius, e vulles aconſeguir aquells per que pugues tenir en tranquila pau tota la Barberia, e dexa a noſaltres viure en benauenturat repos. Mira, Capita valentiſſim, no vulles deſcomplaure a aquell qui per ſola bondat, honor e dignitat te proſpera e del ſubiran cel mira los peccadors, e veu la tua malueſtat que vols cometre per la poca fe ni caritat que has a les perſones quit amen. E per aſſegurar te de mi que no ſo dimoni, ni tinch part alguna en ell, ni ell en mi, ans ſo creatura racional per noſtre ſenyor Deu creada, la qual te deſige ſeruir, vull que aqueſts que aci preſents ſon hogen de mi les tues errors, per ço que daci auant no haja occaſio de hauer guerra entre noſaltres, per be que ſia inflada en tu ſobirana dolor: ni vull hauer vergonya de recitar los teus glorioſos aƈtes. O com volria foſſen plenes les orelles de les gents ſtranyes del parlar que faran per tot lo mon, e lo teu cor ſentira la punta de la mia lengua verinoſa, e lo teu coſtat ſera nafrat ab la mia ira doloroſa! E no eſt tu aquell princep del linatge de Roquaſalada, que entriſt en batalla aquella plaſent nit dins lo caſtell de Maluehi ab aquella ſereniſſima princeſa la bella Carmeſina? E ſi del tot no ſo folla, o no he perdut lo ſeny, par me que he hoyt dir volent ſa Alteſa ſuplir als teus gracioſos prechs e ſuplicacions, volent offendre a pare e a mare, menyſpreant la ſua honeſtiſſima caſtedat conſenti a tu, a hora menyſcabada, dins
