pogueſſes aconſeguir. Ves, trau de captiuitat a tants parents com en la preſo tan adolorits ſtan: delliura ton sogre e la miſera de Carmeſina en la dolor, e fam, e miſeria en que ſtan poſats. Com Tirant veu axi parlar la donzella, mogut de zel de amor, lança vn deſmoderat ſuſpir qui fon exit del retret del ſeu cor ab tanta paſſio com fon en recort de ſa ſenyora, que era la coſa que ell en aqueſt mon mes amaua, e pres li tan gran alteracio que caygue en terra fora de tot ſentiment ni recort. Com tots los que alli eren veren lur Capita tan mal adobat, lur penſament fon que hagues retut leſperit a Deu, e lo cors a la terra, ab los ulls tots entelats. Lo Rey Scariano no tingue a burla aqueſt fet, deſtillaren dels ſeus ulls viues lagremes, e ab veu ſquinçada quaſi no podent parlar, ſe pres a dir ſemblant reprenſio.
donzella, molt es digna la tua perſona de cruel punicio, e mala per a tu eſt venguda aci ab tota la tua companyia: car yot fas certa que ſi aqueſt caualler mor per lo teu mal parlar, tu e totes les altres ſereu condemnades a peſſima e cruel mort, e la mes impiadoſa que yo pore penſar. O donzella de mala gracia e de pijors