caua, e aqueſt dan li hauia fet lo ſenyor de les Viles ermes com ſe combate ab ell, e caſcuna volta que ell ſe ſmortia, ni perdia lo ſentiment, tocant lo ab lo dit dins la orella preſtament ell cobraua lo natural recort. Com la donzella veu a Tirant ab los ulls uberts, lo qual lançaua adolorits ſoſpirs, alegra ſen molt, e ab geſt e cara afable ſemblants paraules li dix: Capita ſenyor, yo conech be que la tua ſenyoria ſta en la illa dels penſaments, e los teus deſigs ſon tants que turmenten lo teu ſperit ſens plaer ni dileccio de la tua vida: e ſuplich te que no peruerteſques ni confones lorde de natura, ni lo teu bon coſtum que es de perdonar: car gran temps ha, ſenyor Tirant, quens poſes aguayts per tolrens la vida, combatent nos de nit e de dia. No vull que la tua ſenyoria paſſe treball tan incomportable, que ara ten pots deſexir. Comença primerament a mi, car vet me aci donzella indefeſa qui ſtich dauant la tua preſencia, qui tens ſpaſa ben afilada: ara pots ſpletar la tua fort ma, e banyar la tua ſpaſa en la ſanch de aquella qui apres Deu te deſija ſeruir. Pero diu Ouidi que amor no ha deguna certenitat, com ella ſia mutable, e ſis muda toſt ſe fa, e ab treball molt gran retorna. E per ço diu lo poeta Tobies que mes val groſſeria virtuoſa que ſubtilitat vicioſa. E per quant yo ſo donzella poch enteſa, e parle algunes ignocencies, lo teu animo ſentit dara loch a la mia culpa. Reſpos Tirant ab aquella millor veu que pogue.
