amich ſe dol. Donchs, ſenyor Capita, fes nos alegres, car la alegria tol e aleuja la triſtor que de noſtres aduerſitats tenim. E per que en breu les forces de amor comprengues, ſies en recort quants han la mort eleta encara dubtoſos e incerts de la ſdeuenidora vida, ſol per la amor qui ve ab glorioſa fama: e no ſolament la han eleta, mas ſens triſtor en les propies perſones executada, quils tolia la inefable triſtor de la ſpantable mort lo delit quels porta a la gran amor de lur fama. O ſenyor Tirant! ſuplich humilment a la tua ſenyoria, per amor e reuerencia de aquell Deu que tu creus e adores, que hages pietat e compaſſio de aqueſt aflegit poble, recordant te de tants caſſos infortunats de diuerſos grechs damunt recitats qui ſots la virtut e ajuda tua, e del teu ſenyal, ſon ſtats liberats, paſſant dauant la faç de la tua claredat. A tu, Tirant ſenyor, rebem com a pare e proteƈtor noſtre, qui ſtas aſſeyt en cadira de miſericordia e pietat ſegons nos has promes, per amor, honor e reuerencia de aquella excellentiſſima princeſa Carmeſina, la qual tu contemples, fent nos oferta que per la ſua amor perdonaries a tots aquells qui deuotament lo ſeu nom reclamarien. E com entre los bons tu ſies lo millor, la noſtra demanda no pot eſſer denegada: fes donchs, ſenyor, ſegons qui eſt, car la molta virtut e clemencia tua no poria fer ſino ſegons la ſenyoria tua ha acoſtumat. E ſia cloſa e finida la narracio de la tua proſpera
Pàgina:Tirant lo Blanch IV (1905).djvu/94
Aparença