humilitat afable li volgues dir ella ſi era ſtada catiua en Conteſtinoble, o li plagues voler li dir qui li hauia recitades tantes coſes de la ſenyora Princeſa. Plaerdemauida no tarda dar li ſemblant reſpoſta.
LO ſineſtre de fortuna me ha portada a la fi de mos darrers dies, e verament no es en mi que en neguna manera puga reſiſtir contra les tues forçes, per que pren e elegeix de mi ſi vols la mort, dar lam poras, e ſim vols per catiua en ta libertat ſta: mas per quem cal deſpendre paraules ſuperflues, ſino contentar la tua ſenyoria? E leuas preſtament en peus, e dona dels genolls en la dura terra, e dix: E com, Capita ſenyor, axi haueu perduda totalment la natural conexença? e es be veritat, e no es coſa admirable, que la hon amor no ha noy pot hauer recort. E com, no ſo yo la miſera deſauenturada de Plaerdemauida, la qual per la ſenyoria voſtra he ſoſtenguts tants treballs, dolors e miſeries, e a la fi captiuitat? Tirant preſtament tingue uberts los ulls del enteniment, e no la lexa mes parlar hauent en aquell cars verdadera noticia de ella eſſer Plaerdemauida: e agenollas en terra dauant ella,
