Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/30

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


trifta de mi, q tota la mia fperanfa veig perduda! Vingua la mort, puix res nom pot valer, vinguen trons e lamps e gra tempefta, perço que lo meu fenyor ature q nos pugua partir de mi! O Comteffa e fenyora!, d mi yo be conech q la voftra ftrems amor vof fa paffar los limits d la voftra gra difcretio -dix lo Comte-; e deveu considerar que com Nostre Fenyor fa la gracia al pecador, qel fa venir a noticia de fos peccats e defaliments, e vol fer penitencia d'aquells, q la muler q ama tant lo feu cos, deu amar molt mes lanima, e no li deu contrastar, ans deu fer gracias a Noftre Fenyor Deu co la volgut illumiar; e maiormet yo, qfo tan gran pecador, que en lo temps de les gueres he fets molts mals e das a moltes gents. E no val mes, puix me fo apartat d les grnas gueres e batalles, que do tot al fervei de Deu e faça penitència d mos peccats, que no viure en los mundanals negocis? Bona cofa feria aqxa -dix la comteffa-, enpero veig que aqueft calzer d dolor a beure fa, e tan amarch es perami, qui fo ftada tant de temps, que nos poria recitar, orfe de pare e de mare e viuda de marit e fenyor viu, e ara q penfava que la mia fortuna fos paffada, e tots los paffats mals aguesfen remey, e veig que les mies triftes dolors anmenten; per que pore dir que no em resta sino aqueft miferable de fill en penyora de son pare, e la trista de mare s'haura a conhortar ab ell. Pres lo petit fill per los cabells e ti-