rals hi, e ab la ma li dona en la cara dient li: Mon fill, plora la doloroſa partida del teu pare, e faras companyia a la triſta de ta mare. E lo petit infant no hauia ſino tres meſos que era nat, e pres ſe a plorar. Lo Comte qui veu plorar la mare e lo fill pres en ſi molt gran congoxa, e volent la aconortar no pogue retenir les lagremes de la ſua natural amor, manifeſtant la dolor e compaſſio que tenia de la mare e del fill, e per bon ſpay ſtigue que no pogue parlar ſino que tots tres plorauen. Com les dones e donzelles de la Comteſſa veren fer tant ſtrem plor als tres, mogudes de gran compaſſio ſe prengueren totes a plorar e fer grans lamentacions, per la molta amor que li portauen a la Comteſſa. Les dones de honor de la ciutat ſabent que lo Comte deuia partir, anaren totes al caſtell per pendre ſon comiat: e com foren dins en la cambra trobaren que lo Comte ſtaua aconortant la Comteſſa. Com la Comteſſa veu entrar les honrades dones ſpera que foſſen aſſegudes: apres dix ſemblants paraules: Mitigant los treballoſos aſſalts que en lo feminil coratge deſeſperades eleccions e molt greus enuigs procurant infonen, gran es lo aturmentat ſperit meu per hon les mies injuſtes afliccions poder eſſer per voſaltres dones de honor conegudes. E acompanyant les mies doloroſes lagremes e aſpres ſoſpirs vençuts per la mia juſta querella, preſenten la afliccio e obra per la execucio que tal ſentiment los manifeſta. A voſaltres donchs, dones caſades,
