deſtillant viues lagremes, fehent les majors lamentacions que un home james pogues fer. Los cambres qui ſtauen fora del retret ſtauen ſcoltant lo dol que lo Rey feya, e com hague molt plorat e lamentat feu principi a ſemblants paraules.
I a Deu plaſent pot eſſer que yo mes que viuent miſerable ſia enuergonyit, vingua la mort ſobre mi que es lo darrer remey de tots los mals. Car a mi recrexen infinits ſoſpirs tants e tals, que ſi virtut nom reſiſtis abreugeria los dies meus. O de mi deſauenturat Rey que a tot lo mon mos dans a pietat mouen, e tan pochs aduocats en ma juſta cauſa trobe. O Rey ſobira de gloria, ſi la paſſio e poch ſaber viuament les mies fatigues a dir nom donen loch, ſupleix tu, Senyor, los defeƈtes de la mia ignorancia, puix tan ample e clar cami te moſtra la mia juſticia. E no vulles, Senyor, per la tua pietat e miſericordia que aqueſt teu poble creſtia encara que ſia gran peccador, no permeta la tua clemencia que ſia affligit per la moriſma: mas conſerual e defen lo e ſia reduit al teu ſanƈt ſeruey, per quet pugua ſeruir e donar
