Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/6

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
vi
Nota

aquella graciositat irónica que per ço no esborra gens la delicadesa de sa honrada consciencia.

A ell no li dissonaven les altres llengues y feya justicia a totes y en totes encomanava escriurer.

El qui haja llegit les festes de la coronació dels nostres reys a les cróniques catalanes y aragoneses veurá la consemblança de les festes descrites en la primera part d'est llibre y com aquest hi trobará molts y molts fets que n'hi recordarán d'altres historichs y que encarnen en la manera d'esser del poble catalá.

Desitjariam que'l llenguatge y l'antigüetat del llibre sia un vel que encubresca als ulls honests la ruditat y cruesa de moltes de ses escenes.

Destinats los pochs exemplars d'aquesta edició a triats lectors, ab dificultat podria posar notes que no fossen inutils per la generalitat dels qui ho llegirán. El pler qu'he desijat al lector es el de darli un test tant clar com es possible quel fassi viure el temps de la lectura a la temporada en que se escrigué, qu'es el pler sobirá d'aquestes lectures. Distreure al lector a cada plana per ferli perdre aquesta ilusió y ferli de mestre sense poder judicar de la capacitat del lector he cregut qu'era impertinent. Me repugna veure los monuments de la antigüetat sentint la eterna xarradissa dels ciceronis y un