sentia la dura pala de cuyro del botxí. Á vegadas lo flagell rompia 'ls teixits y la sanch brollava; llavors una esponja xopa de sal y vinagre curava la nafra y posat novament en camí lo burro hont 'l sentenciat colcava seguit del botxí y altres homes de la lley, no 's deturava ja mes la colla fins á una altra cantonada hont se repetia la cruel condempna.
Ara be, veuse aquí donchs que un dia de sentencia, la minyona Maria sentint brugit el carrer va traure 'l cap per una finestra y vegè com en aquell moment estavan açotant á un home.
La freda é insensible dona en lloch de condolirsen' no va tindre per la víctima altras paraulas que aquestas:
—Fort: senyal que s' ho mereix.
Despres torná á son travall y ja no 's recordá mes ni del sentenciat, ni del que havia dit.
Mes veuse aquí que á la nit va tindre un somni molt doloròs. Somniá que servia tambè una casa molt rica hont hi havia molt be de Deu en or y plata. Somniá que en aquella casa 's trobaren de menys set coberts d' argent y que l' acusavan del furt. Somniá que la encarcellavan y que, condepnada á
