Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/114

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

les mides donades als escultors no estiguessin bé. El dia que fou entregada l'estàtua del mariscal Ney va resultar més d'un pam massa alta. Què van fer, llavors, els de Belles Arts? Li escurçaren un bon tros de ventre i van enganxar, després, les dues meitats tan bé com els fou possible.
 El bronzejat de l'estàtua de l'emperador se'ls va rebeure, deixant al drap de l'uniforme una mena tal de clapes que sembla de sarja vella i apedaçada.
 Això em recorda, per estranya i misteriosa associació d'idees, que, a casa M. Thiers, l'estiu passat, vaig sentir dir a Marchand, ex-criat particular de l'Emperador, que Napoleó preferia, als nous, els vestits i capells usats. Cosa que comprenc, car jo tinc el mateix gust. Pel cervell que treballa, la pressió d'un capell nou és intolerable.
 — L'emperador — deia Marchand — s'havia endut de França tres casaques, dos redingots i dos capells: amb aquest vestuari es passà els sis anys de Santa Elena, sens posar-se l'uniforme. —
 Donant altres detalls curiosos, hi afegí: — La gent creia que, a les Tuileries, l'Emperador estrenava uniformes molt sovint. Res d'això. Allí vestia sempre de paisà, amb calça de cassimir blanc, mitges de seda també blanques i sabates amb civella. A la recambra, hi tenia sempre un parell de botes de muntar, folrades de seda blanca fins més amunt de genoll, i, si per cas havia