o sis peus d'alçada als angles del túmul, però notant el poc efecte que feien, les han retirades tot seguit[1].
El príncep de Joinville que, de sis mesos ha, no havia vist sa família, ha anat a besar la mà a la reina i a abraçar joiosament sos germans i germanes. La reina l'ha rebut molt circumspecta, sense efusió, més com a reina que com a mare.
Mentrestant, els arquebisbes, rectors i capellans cantaven les absoltes al redol del cos de Napoleó.
Resumint: el seguici ha estat admirable, però massa exclusivament militar; suficient per Bonapart, no per Napoleó. Tots els cossos de l'Estat hi haurien hagut de figurar tansols fos per delegacions. Demés, la incúria del govern ha estat molt grossa. Tot ha anat barrim-barram. En Felip de Segur, que, com antic ajudant de l'emperador, ha acompanyat sempre el carro, em contava que, per a reunir-se, a les vuit del matí, a Courbevoie, al peu del riu i amb un fred de 14
- ↑ 23 de desembre. Des del trasllat del taüt, l'església està oberta al públic. Calculen que, des de les deu del matí a les quatre de la tarda, és diàriament visitada per més de cent mil persones. La lluminària del temple costa a l'Estat 350 francs diaris.
M. Duchâtel, ministre de l'Interior (que, dit inter nos, suposen fill de l'Emperador), es plany públicament d'eixa disbauxa.
