les daurades, que se sostenen dalt de pedestals de marbre gris simulat. La quitxalla s'entreté fent forats en aquell marbre-xarpellera de les columnes.
A quiscuna d'elles hi ha inscrit, entre dos manats de banderes tricolors, el nom i la data d'una victòria de Bonapart.
Una mediocre apoteosi d'òpera remata l'arc de Triomf. Figura l'Emperador, dret dalt d'un carro voltat de Fames, tenint, a la dreta, la Glòria, i a l'esquerra, la Grandesa. ¡Una estàtua simbolitzant la Grandesa! ¿Com se simbolitzaria la Grandesa escoltòricament? ¿Fent una estàtua més grossa que les altres? Res: un galimatías monumental.
Aquest grup, mal daurat, domina París. Donant la volta a l'arc, el veureu per darrera : una baluerna de tramoia. Vist del cantó de Neuilly, l'Emperador, les Glòries i les Fames, no són sinó un garbuix de llates i fulloles matusserament bugides.
A propòsit de tot això, encara he d'afegir que les figures de l'avinguda dels Invàlids han estat molt mal triades. A la llista que d'elles s'ha publicat, s'hi noten barreges excessivament xocants i incoherents, per exemple: Lobau, Carlomagne, Huc-Capet.
Mesos enrera, un dia em passejava jo pels Camps Elisis amb M. Thiers, llavors president
