Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/119

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de ministres. Ben segur que ell hauria organitzat molt més bé tota aquella cerimònia. A més de posar-hi el cor, hi hauria dut idees pròpies, car ell sent i estima a Napoleó. M. Thiers m'anà contant anècdotes de l'Emperador. M. de Remusat li havia deixat llegir les memòries inèdites de sa mare, plenes de detalls. «L'Emperador era bo i mofeta. La mofa és la dolenteria dels bons. Sa germana Carolina es dalia per una corona. Ell li adjudicà la de Nàpols. Però foren tants els entrebancs que plogueren sobre Carolina des que fou reina, que aquesta aviat s'arrugà un poc. Un dia l'actor Taima fou invitat per Napoleó a esmorzar amb ell (l'etiqueta del palau no permetia a Talma sinó esmorzar-hi). Heu's aquí que, en arribant de Nàpols tota aixafada i cansada del viatge, Carolina es presenta al menjador de son germà. Ell se la mira, i tot seguit, adreçant-se a Talma, que prou encongit se sentia de trobar-se entre ambdues majestats, li diu: — Ja ho veieu, amic Talma: Totes volen ser reines, i totes se'n fan l'hermosura. Mireu la Carolina. Un cop reina, lletja. —

_____


 Quan jo hi passo, acaben de desfer les immenses tribunes guarnides de negre i amoblades amb banquetes de ball, que tants d'espectadors aixecaren al llarg de l'avinguda de Neuilly. Penjant d'una, que s'escau davant per davant del jardí Beaujon, encara hi llegeixo aquest avís : «Llocs