Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/121

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ca, amb passamaneria d'or, dòlman blau cel, calback amb flàmula i cordons, el sabre al costat, la cartera batent-li la cuixa, l'àguila encastada a la cartutxera. La brivalla el segueix, cridant: — Visca l'Emperador!—
 I això, quan tota la cerimònia ha revestit un especial caient d'escamoteig. Semblava que el govern temés el fantasma que evocava. Com si volgués i no gosés desvetllar l'adoració per Napoleó. Ha procurat esfumar tot el que li ha semblat massa gran o emocionant; disfressar lo reial i grandiós amb embolcalls mes o menys pobres; descaracteritzar el seguici imperial fent-lo exclusivament militar; posposar l'exèrcit a la guàrdia nacional; apartar dels Invàlids el Parlament; suplantar el fèretre amb ficcions de cenotàfia; quan calia, al revés, pendre Napoleó ben ingènuament, fer-se'n un honor, tractar-lo règiament i popularment com a Emperador. Així hauria estat ben magne tot lo que ara, per ben poc, no és pífia.

_____


 Passats tres mesos, avui, 11 de març de 1841, he hagut de travessar novament l'esplanada dels Invàlids. Anava a visitar un oficial malalt. Feia un temps admirable, un sol tebi i daurat, una diada més pròpia de les darreries que d'entrada de primavera.
 L'esplanada està tota trasbalsada, plena de desferres de la festa funeral. Les tribunes ja desmuntades i tot llur fustam per terra. Les plata-