Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/130

 De mica en mica, havia així arribat al marxapeu de la capella de Sant Jeroni.
 Una gran arcada, darrera la qual penjava una ampla cortina de llana, violeta, bastant pobra i decorada amb greques i palmetes d'or senzillament estampades; al cim, l'escut imperial, de fusta pintada; a mà esquerra, dos feixos de banderes tricolors, capçades amb unes àguiles que semblaven galls estrafets per sortir-se del pas; quatre invàlids lluint la creu de la Legió d'Honor, llança en mà; públic tot recollit i silent; a unes vuit passes més endins, un reixat de ferro bronzejat ; coronant aquest, que és d'un dibuix molt enfarfegat alhora que infeliç, testes de lleó, N. N. daurades com de quincalla, les armes de l'imperi, la mà de la justícia i el ceptre sostenint una figureta que representa Carlemany assegut, la corona al cap i l'esfera a la mà; més enllà del reixat, l'interior de la capella respirant un no sé què d'august, d'imposant i corprenedor; en ella, un lampadari encès, una gran àguila d'or amb les ales molt esteses, el pit de la qual reflectia una claror funerària com ses ales raigs de sol; sota l'àguila i descansant sobre un esplèndid feix de banderes enemigues, el taüt, del qual relluïen els peus d'ebanús i les nances de bronze; damunt el taüt, la gran corona imperial semblant a la de Carlemany, l'àuria diadema de llor com la de Cèsar i el coixí de vellut sembrat d'abelles; davant el taüt i sobre un reclinatori, el tricorni de Santa Helena i l'espasa d'Eylau; al mur de