Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/136

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

de mil escàndols, rompé amb una separació arbitrària; la mentalitat, que envilí amb baixeses.
 Però, així i tot, fou preeminent: els esplendors de dos règims li són inseparables: el rei de França el fa príncep de Vaux; l'emperador, príncep de l'imperi. Durant trenta anys, de son palau estant i d'amagat, governà gairebé tota l'Europa. Es deixà tutejar per la Revolució i ell li somrigué, si, però irònicament i sense que ella se n'adonés gens. Sabé atraure's, tractar, observar, penetrar, remoure, capgirar, sotjar, triomfar i explotar tots els homes del seu temps, totes les idees de son segle, i, fins en certs moments de sa vida, disposant dels quatre o cinc fils formidables que feien moure el món civilitzat, va valer-se, com d'un titella, de Napoleó I, emperador dels francesos, rei d'Itàlia, protector de la Confederació del Rin, àrbitre de la Confederació Suïssa. Aquests eren els jocs d'aquell home.
 Després de la revolució de juliol, caiguda la vella oligarquia de la qual pot dir-se que havia estat gran camarlenc, ell restà encara en peu, i, encara, descansant en cos de camisa dalt d'un munt de llambordes arrencades del carrer, digué al poble de 1830: «Fes-me ambaixador teu».
 Ell, que havia estat ja dipositari dels secrets de Mirabeau, va rebre encara la primera confidència de Thiers. Ja deia de si mateix que, gran poeta, havia fet una trilogia en tres dinasties: acte I, l'imperi Bonapart; acte II, la casa de Borbon; acte III, la casa d'Orleans.