Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/172

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

canvià totalment aquell estat de coses. Ara l'aigua hi és abundant i gratuita. El jorn que hi arribà, fou jorn de glòria. Els pobres no se'n sabien avenir, s'hi amorraven, en bevien fins a no poder més, i al llarg d'aquells marges, cridaven com uns boigs, mentre d'altres s'esborronaven només de pensar que un dia se'ls podés estroncar aquella riquesa. La multitud victorejava a M. de Lesseps, se li agenollava als peus, li besava la mà. I, d'aquell dia ençà, la ciutat ha passat de mort a vida.
 Un cop a Suez, el nucli de convidats, que sis dies abans havíem sortit d'Alexandria, es va desfer.
 Una part d'ell es quedà a Suez, d'altres se'n van anar al Caire; jo, amb uns quants, cap a les costes d'Aràbia i als entorns del desert del Sinaí, a veure l'oasi de Moisés. L'Èxode diu: «D'allí passaren els fills d'Israel a Elim, on hi havia dotze dolls d'aigües i setanta palmeres». Aquestes dotze fonts i les setanta palmeres és lo que anàvem a veure travessant el mar Roig en una barca aràbica. Havíem recorregut ja el canal; tota la flota d'Europa era ancorada al mar Roig : l'obra de Lesseps estava ja coronada.
 Feia deu anys que, en una platja solitària, just on hi ha avui Port-Said, hi fou aplegat, el segon dia de Pàsqua, un estol de gent. L'únic que, en aquell erm hi havia, era una bandera egipciana plantada a l'arena.