Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/175

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
L'EMPERADOR GUILLEM


 Lui, toujours lui!... Ell, sempre ell!... — Així, quan escrivia les Veus interiors, s'exclamava Víctor Hugo, boi cansat i amoïnat de què quan tants de problemes divins i humans sol·licitaven son númen poètic, se li interposés constantment, amb irreductible insistència, abassegant sos millors pensaments i sos millors alexandrins, la imatge pertorbadora de Nepoleó el Gran. Avui també nosaltres podem rondinar, despacientats, Lui, toujours lui!... Ell, sempre ell!..., referint-nos a aquest altre emperador que, sense poder vanagloriar-se de cap Marengo ni Austerlitz i en mig de tants problemes socials, morals, religiosos i polítics que ens devoren, dóna una tan estranya i