perimentar totes les formes d'Acció, amb l'absoluta seguretat de que Déu li garanteix i li procurarà l'èxit triomfal de cada empresa, és, per a mi, el que millor explica la conducta d'aquest emperi en les llunyanies d'Àsia, o no tingués en sa Torre Júlia un tresor de guerra per armar i sostindre dos milions de soldats, o es veiés envoltat d'una opinió pública tan amatent i coercitiva com la d'Anglaterra, — jo em miraria aqueix Guillem II com un de tants emperadors d'història curiosa per la seva mobilitat de fantasia i per la il·lusió del seu messianisme. Però, plantat, com malauradament el veig, al mig d'una Europa treballadora, amb centenars de legions disciplinades i un poble de ciutadans tan disciplinat i submís com els soldats mateixos,— jo, a Guillem II, el tinc pel més perillós dels monarques, puix que al seu dilettantisme li manca encara experimentar la forma d'Acció més encisadora per un rei — la guerra i ses glòries. I pot molt ben ésser que, un dia, l'Europa es desperti sorpresa pel rebombori d'una topada d'exèrcits — només perquè el gran dilettante no hagi pogut resistir la sed de «conèixer la guerra», de fruir la guerra, a despit de la raó, dels consells i de la caritat pàtria. No fa pas gaire que ell ho insinuava ja a sos fidels compatricis del Brandeburg, dient : «Haig de procurar-vos un bell i gloriós pervindre. Com? Segurament amb diverses batalles on han de triomfar les àguiles germàniques... Guillem II d'això
