Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/196

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

sin per Galilea i per tots els poblats de la Decàpoli, fins a la costa i fins a Ascalon. Els soldats s'enfundaren els escuts en sacs de lona, s'abelliren els elms amb rams d'olivera, i, ben tost, llurs sandàlies clavetejades ressonaren per les dures llambordes de la via romana que, de Cesàrea fins al Llac, travessava tota la Tetrarquia d'Herodes. De nit, llurs armes brillaven per les carenes a l'ondulant fulgor de les alzinades atxeres. De dia, escorcollaven els masos, els horts i fins els pallers que burxaven amb les llances. Les astorades dones, per amansir-los, s'afanyaven a oferir-los-hi bresques, figues tendres, pots de vi, que ells s'engolien d'un glop, aclofats a l'ombra dels sicomors. Així van recórrer tota la Galilea Baixa sens mai trobar d'aquell Rabí mes rastre que el que lluïa en els cors. Enujats de tant rodar inútilment i pensant que els jueus devien amagar-los el miracler per tal que els romans no se n'aprofitessin majorment, començaren d'atropellar amb fúria tota aquella pacífica regió a ells sotsmesa. A l'entrada dels ponts, detenien els pelegrins demanant a crits el Rabí i esqueixant els vels de les donzelles, i, a l'hora d'arriar les àmfores a les cisternes, envaïen els estrets carrers dels burgs i les Sinagogues, i, amb els mantins de les espases, colpejaven sacrílegament els Thebàhs, els Sants Armaris de cedre que contenien els Llibres Sagrats. En els rodals de Hebron, arrossegaven per les barbes, enfora de les grutes, els solitaris, per arrencar-los-hi el nom del desert o