Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/85

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ven. El misterios treball d'evocació dels somnis li deixava el cap com buit, i, al despertar-se, li feien mal braços i cames i se sentia tot ell tant ó més cruixit que no pas després dels grans esforços musculars que li eren exigits de jove. Però, contràriament al resultat de llavors, ara les suades l'amagrien fins al punt que els ossos li apuntaven per sota la pell.
 En aquelles mampesades se li reproduïen molt sovint escenes com les següents: es trobava tancat al fons d'un entrepont mancat d'aire, ajassat a la llitera, una nit de temporal furiós, i que venien a cercar-lo, recordant-li que estava de guàrdia, i que, a dalt, calia fer maniobres. A l'instant volia vestir-se i córrer, desesperat d'haver mancat al servei i tot mogut d'intensa angúnia pels disbarats que en aquell moment a dalt poguessin fer. Però no trobava el capot ni cap sortida per acudir-hi corrents, i perdia el seny... O bé, si aconseguia arribar a coberta i donar amb quina maniobra convenia de moment manar, es trobava que el xiulet no li sonava, que li fallien els braços i que havia de bregar i bregar contra la inèrcia estranya de si mateix, sostenint una lluita horrible. Per fi, es despertava, amarat de suor, i no sentia sinó el brogit de la tramuntana que li arribava per sota la porta, o el de la pluja hivernal dalt del llosat, recordant ben tost que, en els temperis de la mar, ja no hi podia fer res, ell, pobre xaruc més mort que viu. — I, llavors, el cor-