Brest amb un bastó a la mà, tot de pressa i capcot, com qui va a fer una visita sospitosa. I al capdavall del carrer de Sant Iu, si en va veure de minyones que no eren grogues, que no duien parasols ni túniques de crespó amb quimeres brodades; però deien coses obscenes amb ronquera tavernària... i l'home se'n tornà tot decebut i avergonyit, guardant, per sempre més d'aquell dia ençà, la pudorositat i dignitat de sa vellesa.
A l'estiu, curava les plantes rampants que li recordaven les lianes, estenent-les pel davanter de la caseta; s'arranjava davant la porta una mena de glorieta o emparrat, i fruïa de debò els dos o tres dies de l'any que la calor li permetia posar-se el vestit de nankin i ventar-se amb el pay-pay, com en aquelles regions exòtiques que ja no veuria mai més.
A mig juliol hi havia més enllà de Portzic, al llogaret de Santa Anna, una gran romeria que, matí i tarda, duia a glopades gran munió de gent, i sobretot mariners. De molt abans, ell ja el somiava aquest dia, car venia a ésser per a ell l'apogeu de l'estiu. Des de primera hora, l'hauríeu vist ja tot engalanat, amb son ventall als dits i el lloro a prop, assegut al brancal del reixat per a contemplar la gentada i ell fer-se veure. I, realment, els romeus es fixaven amb aquell jardí, amb aquell vellet i amb les anelles d'or que lluïa a les orelles. Sortosament, en l'aspecte d'ell no hi havia pas ni un que per fer somriure; es mantenia encara repte i ferreny; però aquells ulls que
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/88
Aquesta pàgina ha estat revisada.
