Pàgina:Trescant per les Serres (1892).pdf/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

corre-cuita, i, extenent son rosseg d'ombres çà i enllà de son transit, borrà l'animació del quadro.
 L'esplendent estelada, esmortuint am son guspirejar els llums de les masies, esgarriats arreu com a fogs-follets, i els grills i galipaus, ofegant am sa canturia les remors de portes i finestres, assenyalaven la dol­ça ora del repòs; ora benvinguda sempre per aquells veïns, sotsmesos de sol a sol a l'esquerraç de ses tasques.
 Més, a pesar d'esser ja nit, en el casal de la Plana poc hi dormia tot-om. I no és pas que tresbalsessen el blat, enfornessen el pa, o el mal de ventre de l'euga fes anar endoina als moços: res més lluny d'això. Si els amos dormien, el servei roncava, reposant del tragí, i ni per les escletxes de la porta ni per l'espirall de l'estable es veia gota de llum. D'ont esdevenia la fressa era de part del corral, cap als pallers, a l'altre banda del barri.
 Ja feia estona qu'una extranya claror, traspuant per l'espitllera del corral, jaspiava am sa terenyina de llum l'esquenall de la palliça, allargaçant-se o encongint-se a toms, com remoguda per l'aire. El pas d'una sombra, atravessant am pressa pel clos, borrava-la tot-d'una; més, revenia's tot seguit, i de nou tornava a sa taleia. De cop era un punt, un lluminós esquitx, semblant a l'esmortuida llantieta d'un altar; aprés el punt s'extenia i, destacant-se de la ronega pared com una llapiçada de calç regalant encare, parpellejava entre la fosca.